sábado, 27 de abril de 2013

Fem números amb la factura de l'aigua

Aquesta factura de comsum d'aigua correspon a una família de cinc persones que viu en una ciutat determinada.
1.- Calcula els litres d'aigua que consumeix de mitjana cada persona al dia. Per fer-ho, necessitaràs el consum total i els dies facturats (recorda que 1m3= 1.000 L).

Els litres d’aigua consumits per mitjana cada persona al dia són 148,8L al dia, aquest resultat l’hem obtingut agafant el consum trimestral de tota la casa( que és 67 m3= 67000 L) i ho hem dividit entre 90(els dies que tenen 3 mesos) i el resultat que hem obtingut l’hem dividit entre 5(nº de persones que viuen en la casa) i hem obtingut 148,8 L.


2.- Observa el comsum i el preu total. Quant costarien 100 L d'aigua? Si 1 L d'aigua embotellada costa 50 cèntims, compara el cost de l'aigua corrent amb el de l'aigua embotellad


100L costarà 23 cèntims. Si un litre d’aigua embotellada costa 50 cèntims i la factura trimestral també fos d’aigua embotellada els 67 mil litres costarien 33.500€.



En conclusió es que l'aigua corrent és més barat degut a que hi ha una petita diferència en el preu.

3.- Calcula el tant per cent de la factura que correspon a impostos. A què creus que s'haurien de dedicar aquest diners.
7,31€ del IVA. , 30,49€ de la TMRM (taxa metropolitana de residus municipals) dels 153,27€ totals de la factura. El total de impostos és de 30,80€. El tant per cent d'aquests impostos en la factura és d'un 20,095% d'euros.
4.- Posem per cas que aquesta ciutat té 2 milions d'habitants i que cada habitant consumeix diàriament, de mitjana, el mateix que un menbre d'aquesta família. Quin serà el consum anual d'aigua d'aquesta ciutat? Expressa el resultat en hm3.

Si una persona consumeix 148,8 litres al dia, 2 milions d'habitants consumeixen 297.600.000 litres. Si sabem que 1.000.000L són 1hm3,aquells litres seran 297,6 hm3. El total que consumiran 2 milions d'habitants anualment, o sigui 365 dies, seran108.624 hm3. 

Els blogs que hem comentat son els següents : 


http://unretalldesaviesa.blogspot.com.es/p/activitat-2.html


http://esinformaciontotal.blogspot.com.es/2013/04/blog-post.html#comment-form

domingo, 21 de abril de 2013

L'AIGUA UN RECURS IMPRESCINDIBLE

Activitat1: Penjeu un vídeo del youtube que descrigui el cicle de l'aigua, feu una breu descripció del que heu volgut penjar i comenteu en el bloc de dos grups diferents si els vídeos que han penjat deixen reflectit el que es demanava. ( en el vostre comentari del vostre vídeo deixeu constància del blocs que heu comentat).





El nostre grup hem escollit aquest video ja que mostra de manera molt detallada el cicle de l'aigua juntament amb imatges que fa mes facil d'entendre i comprende els conceptes que es parlem. El cicle de l'aigua, intenta explicar al continu intercanvi d'aigua dins de la hidrosfera, entre l'atmosfera, l'aigua superficial i subterrània i els organismes vius. L'aigua canvia constantment la seva posició d'una a una altra part del cicle d'aigua, implicant bàsicament els següents processos físics: evaporació dels oceans i altres masses d'aigua i transpiració dels éssers vius (animals i plantes) cap a l'atmosfera, precipitació, originada per la condensació de vapor d'aigua, i que pot adaptar múltiples formes, escolament, o moviment de les aigües superficials cap als oceans. 

Aquestos son els blogs que hem comentat: 

http://esinformaciontotal.blogspot.com.es/2013/04/httpwww.html?showComment=1366548972201#c8653803922374239669

http://lanostrapetjada.blogspot.com.es/p/laigua-un-recurs-cada-cop-mes-escas.html?showComment=1366553414231

Activitat2: L'aigua tal i com haureu llegit en alguna de les vostres recerques, és un recurs molt utilitzat, en el nostre àmbit, la major part de l'aigua que utilitzem prové de les aigües superficials retingudes als embassaments o dels aqüífers explotats per pous. Feu el recull de la informació necessària sobre els usos de l'aigua i sintetitzeu-la de manera que hi hagi una petita descripció i una imatge de cadascun d'aquestos usos.

Usos de l'aigua:


CONSUM DOMÈSTIC. Comprèn el consum d'aigua en la nostra alimentació, en la neteja dels nostres habitatges, en el rentat de roba, la higiene i la neteja personal ...



CONSUM PÚBLIC. En la neteja dels carrers de ciutats i pobles, a les fonts públiques, ornamentació, reg de parcs i jardins, altres usos d'interès comunitari, etc ..


ÚS EN AGRICULTURA I RAMADERIA. En agricultura, per al reg dels camps. En ramaderia, com a part de l'alimentació dels animals i en la neteja dels estables i altres instal · lacions dedicades a la cria de bestiar.



L'AIGUA A LA INDÚSTRIA. En les fàbriques, en el procés de fabricació de productes, en els tallers, en la construcció ...



L'AIGUA, FONT D'ENERGIA. Aprofitem l'aigua per produir energia elèctrica (en centrals hidroelèctriques situades als embassaments d'aigua).
En alguns llocs s'aprofita la força del corrent d'aigua dels rius per moure màquines (molins d'aigua, serradores ...)



L'AIGUA, VIA DE COMUNICACIÓ. Des de molt antic, l'home va aprendre a construir embarcacions que li van permetre navegar per les aigües de mars, rius i llacs. En el nostre temps, utilitzem enormes vaixells per transportar les càrregues més pesades que no poden ser transportades per altres mitjans.


ESPORT, OCI I AIGUA. En els rius, al mar, a les piscines i llacs, a la muntanya ... practiquem un gran nombre d'esports: vela, submarinisme, winsurf, natació, esquí aquàtic, waterpolo, piragüisme, ràfting, esquí, patinatge sobre gel, hoquei ...
A més passem part del nostre temps lliure gaudint de l'aigua a les piscines, a la platja, als parcs aquàtics ... o, simplement, contemplant i sentint la bellesa de l'aigua als rius, les cascades, els rierols, les ones del mar, les muntanyes nevades ...







Activitat3: Llegiu el text i contesteu les preguntes.

L’aigua de la discòrdia

En les darreres dècades s’han generat guerres al voltant del petroli; les del s.XXI probablement es desencadenaran per l’aigua. El preuat líquid serà la riquesa que dividirà el món. La guerra de l’aigua ja no és una amenaça, és una realitat almenys vuitanta països pateixen extremes sequeres. Al ritme actual, la demanda d’aigua es duplica cada vint anys. L’aigua s’ha convertit en una matèria primera cada vegada més important per a les nostres economies, en un factor determinant per a l’agricultura i l’alimentació. Desigualment repartida, l’aigua esdevindrà un element estratègic.
El Banc Mundial proposa una mobilització general, l’ajut dels països desenvolupats i una gestió més bona dels recursos.
El preu de l’aigua ha de reflectir l’oferta i la demanda i ha d’afavorir un consum limitat. L’aigua ha de ser cara. Però en un camp en què les inversions són enormes i difícilment rendibles a curt termini, la intervenció dels estats, o de la comunitat d’estats, sembla inevitable i pes preveu que serà així durant molt de temps.
Le Monde, març 1998 (adaptació)

1. << Al món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d'aquesta afirmació.

L’aigua serà un element molt apreciat ja que es un recurs molt important per tots i per això es convertirà en un dels elements de disputa entre molts països. L’aigua després de milers d’anys tindrà el llistó massa alt que tothom no hi podrà arribar i esdevindrà doncs una certa similitud amb la selecció natural , només  el que estigui al cap damunt; es a dir el que tingui un poder econòmic bastant elevat podrà precisar d’aquest recurs i  es el que obtindrà aigua i podrà utilitzar-la per la seva supervivència. 

2.- Doneu un parell de raons per les qual l'aigua cada vegada adquireix més rellevància en les societats humanes.


 El més important és que si hi ha aigua hi ha vida i així els països que tinguin aigua seran els més forts (després d’uns anys). Ja que l’aigua apart de ser un gran recurs es una necessita vital per la supervivència .
Si hi ha aigua es poden cultivar molts aliments i així poder exportar i vendre a altres països i guanyar diners.
Ja que és un recurs no renovable.

3.- Enumereu les propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.


 Les propostes del  Banc Mundial va ser que  amb l’ajut dels països desenvolupats  i una bona gestió dels recursos el preu que se li donarà a l’aigua a d’obtenir l’oferta i la demanda i oferir el consum limitat d’ella, l’aigua ha de ser cara i seguirà així per què  en un camp en què les inversions son enormes i rendibles a curt termini sembla inevitable que sigui d’una altre manera.
La nostra opinió és, com diu el Banc ja que si els països desenvolupats gestionen aquest recurs tant apreciat el preu de l’aigua serà molt cara, però si tots els països desenvolupats o no, estiguin amb un conveni de repartir l’aigua per a tots, l’aigua hauria seguit sent cara però no tant ja que es el mateix preu per a tots. 




domingo, 14 de abril de 2013

Diari de Treball

Dimarts 9 :

Hem creat el blog i justament després ens hem organitzat el treball i les funcions que tindrem cadascun al nostre blog i d'aquesta manera fer-ho més fàcil.

Dijous 11 :

Hem comensat ha  fer els exercicis en un full a part i així publicar-ho després de fer uns quants retocs al bloc.

Diumenge 14 :


Hem acabat les nostres parts, despres les hem ajuntat i hem publicat l'activitat al bloc i una vegada ha estat publicat hem  visitat els blocs dels companys i comentar les seves activitats i en els dos blocs que hen comentat hem estat d'acord i nomes hen fet un comentari si cal que falti alguna cosa mes.
I per ultím hem penjat el diari de treball.

Dimarts 16:

Hem vist el comentari que ens ha ficat la professora i em vereficat aquells error i millorarém.
Després hem dedicat temps ha llegir i entendre les activitats noves i hem començat amb l'activitat de lectura i l'hem acabat.

Dijous 18:

Hem estat buscant un video i tenim uns quants, que un dia quedarem fora i escollirem el millor. Justament després hem intentat fer l'activitat 2 pero ens falta l'informació del video que ho farem abans del diumenge.

Diumenge 21:

Hem ajuntat la nostra feina, hem corregit les faltes i hem començat a pujar la informació al blog.
Despres hen comentat els videos del companys  per terminar d'enllestir l'activitat 1.

Dijous 25:

Aquesta setmana hem començat mes tard degut a les jornades de l'insititut i doncs hem fet una feina mes curta. Nosaltres lo primer que van fer va ser comentar els blogs sobre els usos de l'aigua i justament despres hem començat a mirar-nos i llegir la pag 136-137.

Dissabte 27:

Aquest dia hem quedat per enllestir la feina. Hem tardat més en fer les activitats de la pag 137 degut a que s'ha fet dificil la feina degut a que van tenir que recordar algunas formules i intentar no tenitr cap error, aixi en realitzar els deures i doncs esperem que no ems hagin equivocat.


Dimarts 30:

Aquest dia la professora ens ha donat una altre oporunitat de poder treballar d'aquesta manera l'assignatura i es per aixó que hen tingut la feina tard i lo que ens va donar temps de fer només ha sigut llegar-ho. Però encara tenim dos setmanes i ens esforçarem cada dia.

Dijous 02: 

Avui ens em organitzat les diferents tàsques i em analitzat les activitats corresponents(em començat a lleguir els diferents articles) després hem donat pass a les activitats. Que segurament que les dindrem enllestides la classe següent.

Dimarts 07:

Aquest dia van portar les activitats de la desertitzacio i la deforestacio fetes i d'aquesta manera van començar a realitzar les activitats de la perdua de la biodiversitat.

Dijous 09:

Aquest dia va ser vaga i doncs el que van fer va ser terminar l'activitat de la pèrdua de la biodiversitat.

Diumenge 12:

Tenim les activitats ellestides i doncs van posar en comú les nostres conclusions i a fer els articles sobre els seguents apartats ems va costar una mica pero lo hen conseguit i esta fet.


Dimarts 14:

Van començar a fer el escrit i el tenim fet.

Dijous 16:

Hem fet el guio i organitzar el video.

Dijous 30:

hem estat buscant imformació sobre els diferents cambis que pot produir el medi ambient i l'esser humá en el medi.

Dijous 6 de juny:

hem fet una recerca del temps meteorologic i a més amb l'ajuda del video que em vist podem dir que el temps ha cambiat, com per exemple que aquest estiu farà fred.






Els recursos energetics



Activitat 1: Un cop Llegit el text haureu comprovat que tots aquests aparells necessitin energia per funcionar. Els recursos energètics són béns que extraiem de la naturalesa per obtingueu energia. Segons els temps que necessitin per formar-se o per tornar-se a generar, els recursos energètics poden ésser, renovables o no renovables. Feu recerca sobre aquests dos tipus de recursos energètics i sintetitzeu la informació trobada.


Els Recursos energètics:

És considera recursos energetics tota aquella substància sòlida, líquida o gadosa, de la qual podem obtenir energia a través de diversos processos.

Els recursos no renovables:

Els recursos no renovables són todos aquells recursos que és troben en una quantitat limitada al planeta, per tant amb el temps Poden acabar desapareixent en conformar un sistema en què només hi ha sortides per licitada, i cap entrada posat al fet que la majoria d' aquests recursos s'originen per l'acció dels agents geològics interns i per tant la seva síntesi és extremadament lenta, la qual cosa pot fer que la seva taxa de consum en molt superior a la seva taxa de síntesi, la qual cosa els converteix en alguna cosa limitat. A els recursos no renovables pertanyen els combustibles fossils i Els combustibles nuclears.

Els combustibles fossils:

Dins d'aquest grup de recursos hi ha el petroli, el carbó i el gas natural, todos ells depenen dels processos geològics interns per a la seva formació per tant la seva síntesi és molt lenta, menyspreable a l'escala de temps humana, aquests recursos van iniciar la seva formació fa milions d'anys a partir de matèria orgànica tant animal com vegetal que va quedar confinada en condicions anòxiques iniciant-se processos de respiracions anaeròbica.

Els combustibles nuclears:

És considerin combustibles nuclears a determinats elements com l'urani o el plutoni que és caracteritzen per la seva elevada massa atòmica i per tenir un nucli atomic molt més gran que el de la resta dels elements que cosa els fa especialment inestables i susceptibles de patir desintegració radioactiva , donant lloc a un parell d'atoms de menor massa molecular (elements fills) i alliberant al procés una gran quantitat d'energia que en els centrals nuclears s'empra per formar vapor d'aigua que acciona els turbines i l'alternador produint grans quantitats d'energia elèctrica. Malgrat el gran rendiment energetic d'aquests combustibles la qual cosa és una de les seves principals avantatges és troben en quantitat força limitada a la superfície terrestre, la seva purificació és costosa i els residus generats són perillosos per la seva alta radioactivitat la qual és perpètua durant fins i tot milions d'anys.

Recursos renovables:

És considerin recursos renovables a todos aquells dels quals és pot obtenir energia sent el  seu caràcter il limitat una de les seves principals caràcterístiques, ja que conformen un sistema en què només hi ha entrades per síntesi, ja que els sortides per consum resultin menyspreables en comparació amb la ingent magnitud de les entrades. L'origen de tots aquests recursos renovables és troba en el sol la principal font d'energia de tot el sistema solar que en seu torn activa en la terra la dinàmica atmosfèrica, per tant sent aquest el responsable de recursos renovables com el vent el aigua que transita pels rius i els mars. Altres d'aquestes són: biomassa; boscos i fusta, productes de l'agricultura, aigua, energia hidràulica (pot ser hidroelèctrica), radiació solar, vent, ones, energia geotèrmica.



Activitat 2: Expliqueu Els Diferents Tipus d'energies renovables o no renovables que Heu Trobat especificant Autorització són Els Avantatges o Els inconvenients que comportin respecte d'Altres Tipus d'energies.
Activitat 3: Inseriu Diferents imatges que mostrin Els Diferents Tipus d'energies explicades.


Energies renovables:

L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil. Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim. Alguns exemples en són l'escalfor solar, el vent, les marees i l'escalfor dins de la terra.

Les principals energies renovables:

En principi, les fonts permanents són les que tenen origen solar, de fet, se sap que el Sol romandrà per més temps que la Terra. Tot i així, el concepte de renovabilitat depèn de l'escala de temps que s'utilitzi i del ritme d'ús dels recursos.

Energia hidràulica

L'energia potencial acumulada als salts d'aigua pot ser transformada en energia elèctrica. Les centrals hidroelèctriques aprofiten l'energia potencial de l'aigua dels rius per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. Aquesta energia es considera renovable perquè no consumeix l'aigua sinó que només n'aprofita el seu moviment. És indispensable vetllar per què la temperatura i la composició de l'aigua sigui igual abans que després del salt, i així i tot, el fet d'acumular aigua modifica l'ecosistema del riu.








Energia eòlica
Prop del 2% d'energia que arriba del Sol a la Terra es transforma en energia cinètica de l'aire en moviment, és a dir vent, a l'atmosfera. Un 35% d'aquesta energia, dissipada, es troba a la capa atmosfèrica situada a un quilòmetre del terra. L'energia eòlica és l'energia obtinguda mitjançant la utilització d'aquesta energia mecànica, generada pels corrents d'aire que es desplaça a causa de les diferències locals de pressió.El vent s'ha fet servir des d'antic per moure les aspes dels molins, i a l'actualitat s'utilitza a més per a moure aerogeneradors, que no són més que molins que mouen una turbina d'eix horitzontal, connectada a un generador que produeix energia elèctrica. Els aerogeneradors poden agrupar-se en parcs eòlics. N'hi ha a terra ferma i també sobre plataformes fondejades en la mar. També hi ha altres tipus d'aeroturbines, que poden ser d'eix vertical, amb dues pales, multipales, amb rotor a sotavent i de diferents mides; d'ús individual a grans instal·lacions que generen electricitat a gran escala.


Energia solar
El Sol té una potència de l'ordre de 4·1026 Watts. La seva energia arriba a la Terra de manera molt difosa, sent una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d'energia a la Terra. La radiació solar té un valor de potència que varia amb l'altitud, el clima, la latitud i segons les condicions atmosfèriques i el moment del dia i de les estacions. Es pot recollir directa, difosa (pels núvols, per l'aire) o reflectida pel sòl.
Hom la recull amb panells solars o amb col·lectors solars per a transformar-la en energia tèrmica (energia solar tèrmica) o en energia elèctrica (energia solar termoelèctrica i energia solar fotovoltaica, l'obtinguda amb panells fotovoltaics). En les centrals tèrmiques solars s'utilitza l'energia tèrmica dels col·lectors solars per generar electricitat. També s'usa a sistemes passius, sobretot a l'arquitectura (vegeu Arquitectura bioclimàtica). Existeixen forns solars d'alta temperatura i des de fa anys molts aparells electrònics (calculadores, etc.) i joguines poden funcionar amb energia solar. Com a curiositat s'han creat cuines solars i altres aprofitaments originals.


Energia geotèrmica

La calor de l'interior de la Terra (5.000ºC) es deu a diversos factors, entre els quals destaquen el gradient geotèrmic i la calor radiogènica. L'energia geotèrmica és aquella energia que pot ser obtinguda per l'home mitjançant l'aprofitament de la calor de l'interior de la Terra. A gran escala es pot usar per a obtenir aigua calenta sanitària (calefacció, rentar roba, etc.), energia tèrmica industrial o bé per a produir electricitat, a partir del vapor calent que es fa passar per una turbina. A petita escala té usos molt diversos, segons la diferència de temperatures aconseguida. La potència elèctrica mundial a partir d'energia geotèrmica és del l'ordre dels 4.700 MW elèctrics i per a usos tèrmics d'uns 7.000MW tèrmics.
En algunes zones del planeta, a prop de la superfície, les aigües subterrànies poden assolir temperatures d'ebullició, i, per tant, servir per escalfar.


Energies dels mars i dels oceans

Els mars i oceans tenen un gran potencial energètic amb el qual els humans esperen poder obtenir electricitat i energia útil. Hom ha plantejat, en fase conceptual i alguns prototipus, fonamentalment les següents tecnologies: L'energia mareomotriu, originada per les forces gravitatòries entre la Lluna, la Terra i el Sol, i que pot aprofitar-se en llocs estratègics, com ara golfs, badies o estuaris utilitzant turbines hidràuliques que s'interposen en el moviment natural de les aigües, junt amb mecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix. L'energia de les ones, produïda pel moviment de les onades. L'energia deguda al gradient tèrmic oceànic és la que aprofita la petita diferència de temperatures entre la superfície del mar i aigües més profundes. L'energia dels corrents marins es podria aprofitar a partir de parcs eòlics submarins, que aprofitarien els corrents horitzontals del medi marí de la mateixa manera que es fa amb el vent en terra ferma. També s'ha proposat aprofitar la diferència de salinitat entre rius i el mar per a aconseguir potència osmòtica o energia blava.





Consideració de la biomassa i els agrocombustibles

La diferència principal entre la biomassa i els combustibles fòssils (restes de plantes mortes que, en haver perdut una gran part d'aigua i aire, tenen aquesta energia molt més concentrada) és que els segons triguen milers d'anys a formar-se a la natura. En principi la biomassa es pot cultivar i obtenir més ràpidament que el petroli però resulta que ni dedicant totes les terres cultivables del planeta (cosa que implica no poder conrear aliments, ni matèries primeres per a medicaments, etc.) al conreu de biomassa es podria obtenir prou energia com per a substituir la que actualment s'obté amb el petroli o el gas natural, per això actualment es considera una energia exhaurible, no renovable. Algunes formes la biomassa són el biogàs, el biometà i el biodièsel.
L'eventual confusió del públic general a la classificació dels agrocombustibles pot provenir de que de vegades alguns sectors i empreses interessats en la promoció d'aquest negoci desenvolupen la promoció del màrqueting segons la qual s'anomenen renovables sense ser-ho i, fins i tot, "bio", sense ser tampoc productes d'una agricultura biològica ni èticament sostenible.
Els vegetals usats per a produir agromassa requereixen un cert temps per a créixer, un temps menyspreable si es compara amb el temps que es necessita perquè es formi carbó o petroli (d'aquí que alguns considerin que és renovable) però tanmateix més lenta que la que faria falta per a la demanda anual d'energia equivalent a la fòssil actual, encara que s'hi dediquessin totes les terres cultivables del planeta. Això fa que productes com l'agroetanol i l'agrodièsel realment siguin insostenible i no renovable tot i que algunes, com el biogàs a partir de residus, sí són útils i poden ser desitjables per al medi ambient, ja que fa disminuir la quantitat d'escombraries als abocadors.






Avantatges

Abundància de les fonts

Les fonts d'energia renovables són diferents a les de combustibles fòssils o centrals nuclears a causa de la seva abundància. Es considera que el Sol proveirà energia durant els pròxims quatre mil milions d'anys. El vent, la calor de l'interior de la terra i l'energia dels salts d'aigua i de les marees en principi es preveu que tinguin un temps de vida superior a la de l'espècie humana.

Menor cost de les fonts

La irradiació solar, el vent, l'accés a capes més interiors de la terra i el pas de l'aigua són fonts més econòmiques que la fusta, el carbó, el gas, el petroli i l'urani. Aquesta diferència econòmica, i sobretot el fet que les fonts puguin ser gratuïtes (en alguns casos, com a la hidràulica, cal tenir en compte el cost d'oportunitat, per exemple, així com el cost del sòl en què s'ubiquin les instal·lacions de generació) i en tot cas que no es puguin comprar i vendre directament, té importants conseqüències socials a nivell mundial.

Menor quantitat d’emissions i residus

Algunes fonts renovables no emeten diòxid de carboni addicional a l'atmosfera, llevat dels necessaris per a la seva construcció i funcionament. Les fonts d'energia no combustibles no produeixen gasos d'efecte hivernacle ni altres emissions, contràriament al que ocorre amb les combustibles, siguin fòssils o renovables. La biomassa però genera més residus per caloria obtinguda que els combustibles clàssics i de moment, algunes fonts d'energies renovables en vies d'investigació també emeten una gran quantitat d'emissions en el procés d'obtenció d'energia.
Les energies renovables "pures" no solen generar residus perillosos, com ocorre amb, per exemple, l'energia per fissió nuclear d'urani. Tanmateix, algunes d'elles, en especial combustibles a base d'heli o d'energia nuclear amb aigua (deuteri, en realitat), la biomassa, etc. necessiten energia per a ser produïdes, i part d'aquesta prové de centrals nuclears d'urani. La biomassa a més genera cendres i pot generar també monòxid de carboni i altres substàncies comunes amb el carbó, el gas natural i el petroli.

Inconvenients

Cost econòmic elevat de l'energia


Aquest inconvenient esdevindrà a poc a poc un avantatge comparatiu a mesura que els combustibles fòssils es facin, a causa de la seva creixent escassetat, més cars. És també una diferència que els governs poden potenciar, apropant més el cost social al cost econòmic, és a dir encarint prou els carburants fòssils, una mida gens popular.

Energia difusa

Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa. Ja que certes fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa, distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir-les en fonts utilitzables. Per a 1.000 kWh d'electricitat, consum anual per capita als països occidentals, el propietari d'un habitatge ubicat en una zona ennuvolada d'Europa ha d'instal·lar vuit metres quadrats de panells fotovoltaics, suposant un rendiment energètic mitjà del 12'5%.
Tanmateix, amb quatre metres quadrats de col·lector solar tèrmic, una llar pot obtenir gran part de l'energia necessària per a aigua calenta sanitària.

Quantitat irregular i incontrolable d'energia obtinguda


Les energies renovables són aleatòries, varien al llarg del temps d'una manera que en principi no és previsible i que gairebé mai coincideix amb la demanda o necessitat de l'energia (elèctrica, tèrmica,...) que volem obtenir. Un exemple clàssic és el de l'energia solar tèrmica, n'obtenim més quan fa més calor i potser no en necessitem, i en canvi a l'hivern, que és quan més ens interessa, n'obtenim sempre menys, ja que la radiació solar és menor.

Irregular distribució geogràfica


Com ocorre amb el gas, l'urani el petroli, la diversitat geogràfica dels recursos renovables és també significativa. Alguns països i regions disposen de rius aptes per a instal·lar centrals hidràuliques i altres no, tampoc estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com per a poder utilitzar l'eòlica.
Alguns països disposen de recursos importants a prop dels centres principals d'habitatges on la demanda d'electricitat és important. La utilització de tals recursos a gran escala necessita, tanmateix, inversions considerables a les xarxes de transformació i distribució, així com a la pròpia producció.

Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl


La biomassa produeix major quantitat de diòxid de carboni per unitat d'energia produïda que els equivalents fòssils, per la qual cosa resulta més contaminant que aquests. D'altra banda, com el cultiu de la biomassa no es fa per a fins alimentaris, les lleis actuals permeten d'utilitza-hifertilitzants i altres substàncies químiques molt contaminants, fins i tot tòxiques, que passen al sòl, a l'aigua i a l'atmosfera.
L'energia geotèrmica no sol es troba molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades contaminants. Això a causa que l'extracció d'aigua subterrània a alta temperatura genera l'arrossegament a la superfície de sals i minerals no desitjats i tòxics.

Contaminació visual


Un inconvenient de les energies renovables és seu impacte visual en l'ambient local. Per exemple, algunes persones no troben estètics els grans parcs de generadors eòlics a l'horitzó d'un paisatge natural, les grans instal·lacions solars elèctriques fora de les ciutats o les instal·lacions hidràuliques als rius en plena natura.

Contaminació acústica


La contaminació acústica es produeix sobretot a les centrals hidroelèctriques i als aerogeneradors d'energia eòlica. Afecta als humans i a l'ecosistema al qual es troben. La captació d'energia solar en si mateixa és silenciosa, però no sempre ho són tots els components de les seves instal·lacions. L'energia del mar s'obté a partir de sistemes instal·lats dintre de l'aigua, i que per tant no són audibles per a l'oïda humana, però no sabem com pot afectar als mamífers i altres espècies submarines.

Danys a l'ecosistema


Alguns sistemes d'energia renovable generen problemes ecològics particulars: Així doncs, els primers aerogeneradors eren perillosos per als ocells, ara es dissenyen deixant-los passadissos perquè els danys siguin menors. Les centrals hidroelèctriques poden crear obstacles a l'emigració de certs peixos, un problema seriós a molts rius del món, per exemple, en els del nord-oest de Nord-Amèrica que desemboquen en l'oceà Pacífic es va reduir la població de salmons dràsticament a causa d'això.

Energies no renovables

L'energia no renovable o energia exhaurible és aquella font d'energia que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a ser aconseguida. Fa referència a l'escala de vida humana, ja que processos com l'acumulació de carboni han tardat fins cinc-cents milions d'anys. Es basa en general en el consum de combustibles, motiu pel qual de vegades s'esmenta com a combustibles exhauribles, energia a partir de combustibles o fins i tot senzillament combustibles, encara que pròpiament parlant els combustibles en un futur proper poden consistir en matèria primera considerada renovables, com per exemple l'hidrogen.
Les fonts d'energia exhauribles convencionals són el carbó, el petroli i el gas natural (també anomenats combustibles fòssils) i les de reaccions químiques entre determinats materials (bateria). Les fonts exhauribles no convencionals són les provinents dels agrocombustibles, o combustibles conreats, i els combustibles nuclears.
L'energia geotèrmica que aprofita les aigües calentes també seria no renovable en determinades localitzacions.

Els combustibles fòssils 

Es poden utilitzar en forma sòlida (carbó), líquida (petroli) o gasosa (gas natural). Són acumulacions de restes d'éssers vius que van viure fa milions d'anys i es van fossilitzar formant carbó o hidrocarburs. En el cas del carbó es tracta de boscos de zones pantanoses, i en el cas del petroli i el gas natural de grans masses de plàncton marí acumulades en el fons del mar. En tots els casos la matèria orgànica es va descompondre parcialment amb manca d'oxigen (descomposició anaeròbia) i sota l'acció de l'alta temperatura i pressió i de determinats bacteris de manera que van quedar molècules emmagatzemades amb enllaços d'alta energia.
L'energia més utilitzada al món és l'energia fòssil. Si es considera tot el que està en joc, és de summa importància mesurar amb exactitud les reserves de combustibles fòssils del planeta. Es distingeixen les "reserves identificades" encara que no estiguin explotades, i les "reserves probables", que es podrien descobrir amb les tecnologies futures. Segons els càlculs, el planeta pot subministrar energia durant 40 anys més (si només s'utilitza el petroli) i més de 200 (si es continua utilitzant el carbó).
El carbó, prové de restes vegetals fossilitzades en acumulacions pantanoses. La major part del carbó va ser originada durant el període Carbonífer, fa 359 milions d'anys aproximadament. Es transforma en electricitat a les centrals termoelèctriques.  Hi ha diferents tipus de carbó, segons la seva composició en carboni: la torba (60%), el lignit (50%), l'hulla (80%) i l'antracita (95%). Com més antics són, més concentració de carboni tenen, més poder calorífic tenen i més cars i difícils de trobar.






El petroli, és un material semi-sòlid que desprès de l'extracció es veu sotmès a un procés de refinació per tal de ser aprofitable. Es calcula que es va formar fa uns 50 milions d'anys. Els "escapes" en una plataforma petrolífera poden provocar una gran catàstrofe mediambiental que pot trigar molts anys a recuperar-se.





El gas natural, és un gas compost majoritàriament per metà (un gas tòxic). Normalment es troben en els jaciments petrolífers: al fons de la fossa s'hi troba el petroli, i la capa superior és gas natural. La seva extracció i transportació requereix una sèrie d'instal·lacions especials, com ara els gasoductes, per tal de garantir la seguretat del transport.



Els combustibles nuclears

El nucli atòmic d'elements pesants, com l'urani, pot ser desintegrat (fissió nuclear) i alliberar energia radiant i cinètica. Les centrals termonuclears aprofiten aquesta energia nuclear per produir electricitat mitjançant turbines de vapor d'aigua. La calor s'obté en trencar els àtoms de minerals radioactius en reaccions en cadena exotèrmiques que es produeixen en l'interior d'un reactor nuclear.
Una conseqüència de l'activitat de producció d'aquest tipus d'energia són els residus nuclears, que poden tardar centenars de milers d'anys a desaparèixer i tarden molt temps a perdre la radioactivitat. L'avantatge inicial de l'energia nuclear front a la de combustibles fòssils era que semblava una energia neta, ja que no emet diòxid de carboni a l'atmosfera. També que, sent una alternativa a aquests, ha permès que aquests durin una mica més de temps i que resulta interessant per als països que no tenen pous de petroli ni gas natural però sí que tenen mines d'urani. Segons les diferents estimacions, queda urani extraïble per entre poc menys de quaranta anys i poc menys d'un segle.





Activitat 4: Llegiu el text de la pàgina 135 del VOSTRE llibre de text (l'or verd) i contesteu els preguntes:

Creieu que l'etanol produït a partir de la canya de sucre i el blat de moro és un recursos Energètic renovable? Justifiqueu la Resposta.


L'etanol es un biocombustible i doncs es un recurs energetic renovable, ja que pot arribar a sustituir al petroli, perque el que li deferencia es que aquest no es pot acabar mai i aixo es degut a que s'obté a partir d'aquests cultius.

Uns quants experts creuen que l'or verd Pot propiciar l'existència de Grans extensions de terres devastades paper monocultiu Intensiu, FET que Pot arribar a provocar problemes alimentaris. Discutiu AQUESTA opinió (per fetilli-ho caldrà que comenteu al bloc de dos Companys de classe).

Si aquest cultius poden provocar la desaparició de altres cultius dedicats a l'alimentació, com pot ser   el blat o la canya de sucre.
En conclusió l'augment de producció d'or verd provocarà que l'alimentació de la població que es dedica a la terra es faci malbé amb el llarg del temps.